Els ciutadans de les Illes Balears tenen el dret d’accedir a informació i altres continguts culturals i lúdics competitius en llengua catalana a través dels mitjans de comunicació públics i privats, escrits i audiovisuals, tant de caràcter especialitzat com de caràcter generalista, i en tots els suports tecnològics disponibles, en un marc comunicatiu que confereixi valor i prestigi al bagatge lingüístic dels qui saben català i proporcioni un model lingüístic de qualitat a tota la població en general i, especialment, als qui aprenen la llengua. Resulta una anomalia dins Europa que una comunitat lingüística de devers 10 milions de parlants com la catalanoparlant no pugui gaudir d’un espai comunicatiu propi com el d’altres comunitats lingüístiques de dimensions semblants a les de la comunitat de llengua catalana.
Article 2
1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.
2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.
Article 4
Drets laborals
[…]
2. En la relació de treball, els treballadors tenen dret: […]
c) A no ser discriminats directament o indirectament per a l’ocupació, o una vegada ocupats, per raons de sexe, estat civil, per l’edat dins dels límits que marca aquesta Llei, origen racial o ètnic, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació sexual, afiliació o no a un sindicat, així com per raó de llengua, dins de l’Estat espanyol. […]
Article 17
No-discriminació en les relacions laborals
1. S’entenen nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules dels convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l’empresari que donin lloc en l’ocupació, així com en matèria de retribucions, jornada i altres condicions de treball, a situacions de discriminació directa o indirecta desfavorables per raó d’edat o discapacitat o a situacions de discriminació directa o indirecta per raó de sexe, origen, inclòs el racial o ètnic, estat civil, condició social, religió o conviccions, idees polítiques, orientació o condició sexual, adhesió o no a sindicats i als seus acords, vincles de parentiu amb persones que pertanyen a l’empresa o hi estan relacionades i llengua dins de l’Estat espanyol.
Són igualment nul·les les ordres de discriminar i les decisions de l’empresari que suposin un tracte desfavorable dels treballadors com a reacció davant una reclamació efectuada a l’empresa o davant una acció administrativa o judicial destinada a exigir el compliment del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació.
Article 13
Vida econòmica i social
1. En allò que concerneix les activitats econòmiques i socials, les parts es comprometen, per al conjunt del país:
a) a excloure de llur legislació tota disposició que prohibeixi o limiti sense raons justificables el recurs a llengües regionals o minoritàries en els documents relatius a la vida econòmica o social, i especialment en els contractes de treball i en els documents tècnics com les instruccions d’ús de productes o equipaments;
b) a prohibir la inserció, en els reglaments interns de les empreses i els actes privats, de clàusules que excloguin o limitin l’ús de les llengües regionals o minoritàries, almenys entre els locutors de la mateixa llengua;
c) a oposar-se a les pràctiques tendents a desaconsellar l’ús de les llengües regionals o minoritàries en el marc de les activitats econòmiques o socials;
d) a facilitar i/o a fomentar per altres mitjans que els apuntats als apartats precedents l’ús de les llengües regionals o minoritàries.
Xarxes socials - Instagram
